Vall d'Eina

Com jardinera, la vall d'Eina els mostra,
al veure'ls serrejar per la muntanya,
la faldada de flors que a la Cerdanya
aboca al nàixer cada jorn d'abril;
i, amb mots d'amor distretes ses orelles,
indignes són d'oir vostra cantúria,
oh serafins!, que en aquella hora, en Núria,
bastíeu per la Verge un camaril.

Canigó, Cant IV

Noufonts

Avui l'estany no hi és, i alta muralla
d'un castell de titans és eixa serra,
per escudar la catalana terra
fet sobre el dors del Pirineu altiu.
Noufonts, Carlit i Canigó i Meranges
són ses quatre ciclòpiques torrelles
i son eixos turons ses sentinelles
on encara les àligues fan niu.

Canigó, Cant IV

Planès

A l'infeliç aimador
li donen tomba lluïda,
d'un triangle coronat
amb cúpula damasquina,
dins lo poble de Planès,
a quatre llegües de Llívia.
Los vinents escatiran
si és mausoleu o mesquita,
si l'han feta cristians
o moros de Moreria,
mes en la tomba del moro
los cristians diuen missa,
que ja era mig cristià
qui en mans de moros moria.

Canigó, Cant VII

Brecha de Roland

Tot passant pel pla d'Esterri,
pel camí que baixa a Gerri,
malclavada en un llis d'herba,
ha obirat, fèrrea i superba,
la gran Maça de Roland.

Canigó, Cant VII

Garona

Espanyol que s'afrancesa,

lo Garona, mal paisà,

du a la França la riquesa

que en Espanya atresorà;

i, de fonts veient-nos pobres,

a l'Atlàntic du ses sobres,

mentres poques i salobres

l'altre en du al Mediterrà

Ah, per garba mal lligada

la d'aqueixa bessonada,

que retrau a la memòria

de més d'uns bessons la història

avinguts com gat i gos.

    Garona per Aran

        tot rondinant,

    Noguera per Alós

       tot joguinós.

Canigó, Cant VII

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa
se llevà més de matí;
quan del nord la vista ha presa
de migjorn pren lo camí.
Son germà, que anava a Espanya,
veu a l'altre que l'enganya,
que li deixa sols muntanya,
fent-se seu tot lo jardí.

Com voluta que se'n torna
en lo verd plafó que adorna,
decantant-se cap a esquerra,
se rebat des de la serra
de Beret fins a Tredós.

    Garona per Aran
        tot rondinant,
    Noguera per Alós
       tot joguinós.

Canigó, Cant VII

Granit

Quins crits més horrorosos degué llançar la terra
infantant en ses joves anyades eixa terra!
Que jorns de pernabatre, que nits de gemegar,
per traure a la llum pura del Sol eixes muntanyes
del centre de sos cràters, del fons de ses entranyes,
           com ones a la mar!

Un jorn, amb terratrèmol s'esbadellà sa escorça,
resclosa d'on al rompre's brollà amb tota sa força
un riu d'aigües bullentes d'escumes de granit,
que al bes dels aires se fixa en la tempesta,
i el mar llançà, per fer-lo més alt, damunt sa testa
           sos peixos i son llit.

Canigó, Cant VI