La Noguera Pallaresa
se llevà més de matí;
quan del nord la vista ha presa
de migjorn pren lo camí.
Son germà, que anava a Espanya,
veu a l'altre que l'enganya,
que li deixa sols muntanya,
fent-se seu tot lo jardí.
Com voluta que se'n torna
en lo verd plafó que adorna,
decantant-se cap a esquerra,
se rebat des de la serra
de Beret fins a Tredós.
Garona per Aran
tot rondinant,
Noguera per Alós
tot joguinós.
Canigó, Cant VII
