Carançà
Lo comte és de Cerdanya, los camins sap,
los camins de les cabres i dels isards;
enfila una drecera, vers Carançà,
com si girés les aigües per recular.
Canigó, cant VIII
D'ençà que el moro hi queia, fa nou-cents anys, bé hi deixaren exèrcits petjagolall, passant-hi a rufagades, a foc i sang; bé n'hi passaren d'ossos, cabres i isards, d'estius amb ses tempestes i pedregams, d'hiverns amb ses nevades, torrents i allaus, i encara es diu la Fossa, la del Gegant.