Granit














Quins crits més horrorosos degué llançar la terra
infantant en ses joves anyades eixa terra!
Que jorns de pernabatre, que nits de gemegar,
per traure a la llum pura del Sol eixes muntanyes
del centre de sos cràters, del fons de ses entranyes,
           com ones a la mar!

Un jorn, amb terratrèmol s'esbadellà sa escorça,
resclosa d'on al rompre's brollà amb tota sa força
un riu d'aigües bullentes d'escumes de granit,
que al bes dels aires se fixa en la tempesta,
i el mar llançà, per fer-lo més alt, damunt sa testa
           sos peixos i son llit.

Canigó, Cant VI