Li fa veure Boí, eixa flor que es bada
d'un caos de granit en les entranyes,
i, d'aqueix bosc de puigs ombres estranyes,
la roca dels dos Homes Encantats;
i, dant més brida a les esquerpes daines,
al cim de Neto maleït s'enfila
com qui, vistos los baixos de la vila,
vol veure-la millor des dels terrats.
Canigó, Cant IV
